Biografia

Vicenç Villatoro i Lamolla

Terrassa, 1957. Escriptor i periodista.
Llicenciat en Ciències de la Informació.

Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, Avui i TV3.

A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles.

Va ser director de l’AVUI entre 1993 i 1996.

Ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes “Trossos” i “Crònica 3”, presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa “De llibres” al Canal 33.

Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Com a articulista, ha col.laborat en diversos mitjans, entre ells l’AVUI, El Periódico, El País, Com Ràdio, Rac1, etcètera. Actualment publica un article diari a l’Ara. Publica articles també periòdicament a El Temps i la Revista de Catalunya.

Ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de l’UAB.

Com a escriptor ha publicat una dotzena de novel.les, entre elles “Evangeli gris”. “Memòria del traidor”, “La claror de juliol”, “Hotel Europa” i “La ciutat del fum”.

Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, Carlemany, Carles Rahola… Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià.

Ha publicat llibres memorialístics –“L’ofici de mirar”, “De part del pare”- , de poesia i de divulgació i d’assaig polític. Els darrers llibres en aquest gèneres han estat “Llibre d’actes”, dietari; “Sense invitació”, poesia, i “Amb Déu o sense” (amb Francesc Torralba), assaig

En els darrers anys ha publicat els dos primers volums d’una trilogia sobre la migració i la identitat, a partir d’històries familiars verídiques, narrades com a novel·les. “Un home que se’n va” és la història del seu avi Vicente Villatoro Porcel i de la seva emigració de Castro del Rio a Terrassa després del drama de la guerra. “El retorn del Bassat” explica la confluència a Barcelona al llarg del segle XX de les dues branques de la família de Lluís Bassat, jueus de la mediterrània, procedents de Bulgària, Turquia, Corfú i Trieste i que travessen el segle de l’Holocaust.

La última obra publicada és “Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel”. Premi Carles Rahola d’assaig, que en el marc de la Florència dels Mèdici i la immediatament posterior confronta dues maneres d’entendre la política encara presents en el món actual.

És autor de lletres de cançons –“Fugida”, amb Ramon Muntaner- i coautor de diversos guions cinematogràfics: “La teranyina”, “Havanera”, etcètera.

Entre altres activitats ha estat també:

-Comissari de les exposicions “Escolta, Espanya”, “Catalunya, tierra de acogida” i “Veus”.
-Director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1997 i 2000.
-Diputat al Parlament de Catalunya per CiU entre 1999 i 2002.
-Director Cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2000 i el 2002.
-Director de l’Institut Ramon Llull entre el 2010 i el 2013
-Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de novembre del 2014 fins al 2018.

Actualment és:

Director de la Fundació Ramon Llull des del 2010.
Membre del Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (BTV) des del 2008.
Membre del Consell Editorial d’Edicions 62.
Membre del Patronat del Museu Picasso de Barcelona.

Vicenç Villatoro

Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR