Blog

Democràcies sense (prou) demòcrates – Article Vicenç Villatoro a El Temps – Maig 2017

En l’últim terç del segle XX, semblava que la democràcia estava cridada a ser la fórmula política generalitzada en tot el planeta. Les dictadures anaven caient, una per una, i eren substituïdes per sistemes democràtics, amb eleccions i constitucions. Primer van ser les dictadures militars del sud d’Europa —Grècia, Portugal, Espanya—, més endavant les de l’Amèrica Llatina. Més tard, a partir de la caiguda del Mur de Berlín, les dictadures comunistes de l’Est d’Europa, a través de variades revolucions de colors, però sobretot després de la fallida política, econòmica i militar del sistema imposat des de la Unió Soviètica. Finalment, l’esclat de les primaveres àrabs va ser vist com la continuació natural d’aquesta onada planetària.

Segueix llegint l’article.






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR