Blog

El dogma noucentista – Article Vicenç Villatoro a el Temps – Octubre 2016

Aquests nostres països nostres són, de base, no tan sols geogràficament, també culturalment, mediterranis, meridionals i fins i tot un punt semítics. Per a bé i per a mal. En una Europa on s’ha diluït molt la distinció entre l’Est i l’Oest -amb l’aparició del concepte de Mitteleuropa-, cada dia es reforcen més les distincions entre el nord i el sud. Culturalment, el sud és més aviat vitalista, anàrquic, molt sovint excessiu, una mica genial. Hi ha un model del nord que seria més aviat racionalista, aristocratitzant, no gaire càlid, amb la fredor inherent a la ironia, endreçat… També ho podríem veure d’una altra manera, no en l’espai, sinó en el temps: la història de la cultura ha estat un pèndol permanent entre els classicismes i els vitalismes (el barroc, el romanticisme, el modernisme), i aquests països nostres sempre han tingut una ànima popular -potser com tot els del món, contraposant ànima popular i projecte de les elits- més aviat de la banda barroca. I la gent de fora és el que més ve a buscar i el que més admira, del que tenim.

Segueix llegint l’article.






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR