Blog

El fascinant Quart Cinturó – Article de Vicenç Villatoro a La Torre del Palau – 21/02/2013

A començaments del segle XX un projecte com el Quart Cinturó aquest hauria estat considerat progressista. Aleshores, la dreta era immobilista i l’esquerra, a partir de la noció de progrés (progressista), favorable a les polítiques de creixement i industrialització. La dreta preferia deixar les coses tal com estaven.

A finals dels segle XX, en els països rics es va produir un curiós intercanvi de papers. Les esquerres es van convertir en conservacionistes i van passar a recelar dels programes de creixement econòmic. Potser podíem viure sense créixer, a base de més austeritat. Les esquerres en general van esdevenir conservacionistes i les dretes en nom del progrés proposaven els grans projectes d’infraestructures i polítiques de creixement.

Però el debat ha tornat a capgirar-se. D’una banda, el nacional. El catalanisme ha denunciat que una de les formes de l’estat per ofegar l’economia catalana era negar-li la inversió en grans infraestructures. Madrid anava fent-se cinturons de ronda i nosaltres no teníem ni el quart. Per això calia ser independents. L’espanyolisme deia que moltes de les infraestructures no es feien perquè els catalans ho impedien.

En el model econòmic el debat ha fet un tomb: les dretes són acusades de fer polítiques malèfiques d’austeritat i de no voler fer-ne d’actives a favor del creixement. L’austeritat ha passat a ser de dretes mentre la socialdemocràcia reclama polítiques per afavorir el creixement i la industrialització.

Créixer ha deixat de ser pecat capitalista per esdevenir necessitat social. Per això és curiós que el debat sobre el Quart Cinturó torni de forma anacrònica: en la d’abans de la crisi. Com si alguns haguessin quedat atrapats en un frame caducat. Oposant-se al Quart Cinturó des del discurs de la socialdemocràcia –especialment la catalanista- abans de la crisi, contrari al que té avui la socialdemocràcia europea.

Un curiós decalatge, sempre que l’oposició es faci des de la socialdemocràcia europea. Si es fa des d’una altra mena d’esquerres, des de les assemblees d’indignats o des del culte a Chávez, ja no hi ha decalatge. Llavors sí quadra i estem en un altra lògica. Per dir-ho d’alguna manera.

Article extret de:
La Torre del Palau

Notícies relacionades:






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR