Blog

El Periódico – icult: entrevista a Vicenç Villatoro

Villatoro

L’escriptor i periodista Vicenç Villatoro s’acaba d’incorporar a la direcció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, designat pel patronat de la institució, només un any després de la seva dimissió al capdavant de l’Institut Ramon Llull.

-Fa anys es feia broma dient que el CCCB era l’única institució catalana amb tres C sense que cap d’elles fos per Catalunya…

-Van arribar a ser cinc. Centre de Cultura Contemporània Casa de Caritat.

-L’acudit reflectia un recel…

-Aquestes crítiques pertanyien a una situació superada. A una mena de guerra freda en què per conjuntura política uns es van apropiar més de la idea de ciutat i altres més de la idea de nació. Va succeir en una època en què semblava que la resposta al debat sobre la globalització era que la universalitat suposaria la dissolució del món local. Avui tot això és antic. En aquests moments la idea de confrontar Barcelona i Catalunya, ciutat i nació, no funciona, Barcelona és una ciutat importantíssima perquè té un país al darrere i el país existeix i té una projecció exterior perquè té Barcelona al davant. Hi havia una època en què veies una exposició sobre el modernisme a Barcelona i sabies que seria de l’ajuntament i, per tant, socialista. I una exposició sobre el modernisme a Catalunya seria convergent i de la Generalitat.

-Ara que CiU governa a l’ajuntament i la Generalitat…

-No, jo crec que és al revés, governa un als dos llocs, i podria governar un altre als dos llocs, i de fet ja ho va fer, perquè això es va superar. Ara estaríem tots més d’acord que fa 20 anys que la manera d’arribar a l’àmbit universal és l’existència de la diversitat. Jo no posaré una altra C al CCCB. El seu objectiu no és explicar el present a Barcelona ni a Catalunya, sinó explicar el present en el món. Però fer-ho des d’un lloc. I aquest lloc és el Raval, Barcelona i Catalunya.

-Amb la sortida de Ramoneda, personalitats internacionals que van col·laborar amb la institució van expressar seriosos recels.

-No crec que ningú hagi de tenir inquietuds per això. El CCCB continuarà portant des de fora i acollint des de dins coses molt diverses. El que li demanes a una persona que ve a parlar-te és que t’il·lumini. Quan vaig a conferències del CCCB normalment m’apunto coses que discutiria, però en què no hauria pensat si no les hagués escoltat. No hi ha d’haver cap inquietud de tancament o exclusió. Aquest no és un centre per parlar del mateix que parlen els diaris. Els debats sobre el procés, els canvis en la governança de les ciutats, poden ser debats dels diaris. I connecten amb els debats de fons que sí que són del CCCB: l’Estat nació, la crisi de la política, la crisi de la representativitat.

-¿La desfilada pel CCCB de personalitats rellevants ha d’estar lligada a aquests debats, o hi han de ser presents per ser qui són?

- La voluntat és que l’activitat estigui lligada a diversos eixos de debat sobre la contemporaneïtat que són molt amplis i que haurien de donar cobertura des de les exposicions fins a les conferències i els festivals: local/universal, ciutat/territori, cultura humanística/cultura científica i Mediterrani/Europa.

-¿La línia d’exposicions sobre escriptors i ciutats es manté?

-El pes de la literatura es mantindrà amb Kosmópolis i amb exposicions sobre escriptors.

 -¿La visita anual del World Press Photo?

-Sí, és una magnífica targeta de presentació. Tot el món de la imatge és fundacional en el centre. No està en crisi encara que no sigui el nucli dur de la pròpia activitat.

Villatoro-El CCCB ha acollit exposicions sobre fotògrafs històrics similars a les del MNAC, la Virreina, la Pedrera. I a la vegada, un Todorov podria fer una conferència aquí, a la Pedrera, la Casa Macaya… fins i tot al Born.

-Home, si fa la mateixa conferència… El problema no són els noms, sinó si hi ha algun element diferencial. Una reorganització del mapa seria raonable. El Born pot tenir un paper complementari al del CCCB, el que no pot fer és duplicar el CCCB. Crec que el caràcter patrimonial del Born el porta més cap a una reflexió sobre el passat immediat, més historiogràfic. I el CCCB és el sensor del present. Hem de crear un sistema una mica més orgànic. Tenim el Macba, la Virreina, la Filmoteca, Santa Mònica, les fundacions Miró i Tàpies… Ens convindria posar-nos a treballar tots junts i definir el mapa de les expressions de la cultura contemporània. Hi ha una redistribució pendent.

-Aquest any s’ha hagut de prorrogar l’exposició Big bang data. En principi, semblava un tema dur.

-Quan veus l’exposició t’adones que és normalíssim que l’hagi vist tanta gent. És molt interessant per explicar la funció del CCCB; és una exposició aparentment de cultura cientificotecnològica però que remet a temes polítics, morals i en el fons acaba reclamant una mirada humanística.

-¿Es preveuen canvis en l’equip?

-L’equip de programació es manté al 100%. Aquí hi ha un gran actiu: una gran màquina i un gran equip. Aquesta casa pot estar orgullosa del que ha fet i té una perspectiva de futur molt bona. La gent és molt bona, no deixa de fer-se preguntes, t’hi pots entendre i hereta un dels grans actius de Ramoneda, una gran agenda internacional.

Extret de: el Periódico

Notícies relacionades:






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR