Blog

“Esplendor i misèria dels Estats” – Article Vicenç Villatoro a El Temps – Abril 2020

Des de fa molt temps es parla d’un procés, en el món occidental si més no, d’afebliment dels Estats, que figura que han anat perdent poder en totes direccions. En perdien en mans de les grans corporacions transnacionals. En cedien cap amunt, en direcció a les institucions supraestatals com la Unió Europea. Els en laminava per baix el protagonisme creixent de les ciutats i de les entitats polítiques mitjanes, diguem-ne regionsautonomies o nacions sense Estat. I en perdien també d’una manera més clara davant de la demanda de protagonisme i de participació de la societat civil organitzada. Algú pronosticava, potser prematurament, el declivi definitiu de l’Estat nació de la modernitat. Però l’esclat de la gran crisi del coronavirus –tan gran que encara no sabem on ens porta ni com acaba- ha provocat una sobtada revifada dels Estats. Davant d’una pandèmia global, els Estats han tret pit i han reclamat tot el protagonisme. No més protagonisme: tot. Espanya en seria el cas més extrem i caricaturesc, no pas l’únic. Les institucions supranacionals com la Unió Europea han desaparegut del panorama, no se’ls ha sentit la veu. Les entitats no estatals –ciutats, autonomies, regions, províncies- han estat cridades enèrgicament a l’ordre i a la submissió i els Estats han agafat les regnes de la situació gairebé en règim de monopoli. Els taurins recordaran com els toreros més pinxos, davant del toro i en situacions extremes, aparten subalterns i membres de la quadrilla al crit de “Dejadme solo!”.

Segueix llegint l’article. 






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR