Blog

La generació Cruyff – Article Vicenç Villatoro a El Temps – Març 2016

Quan jo tenia setze anys i el Barça de Montal i Carabén va fitxar aquell jugador de cabells llargs, prim i àgil, modern, diferent, que havíem vist triomfar -per televisió- amb l’Ajax d’Amsterdam, no em pensava pas que Johan Cruyff marcaria tant la meva generació i n’arribaria a ser un dels principals mites. En un cert sentit només me n’he adonat en el moment de la seva mort, llegint les reaccions, veient-ne el ressò. El temps dóna moltes sorpreses. Deia John Lennon que la vida és allò que et passa mentre tu estàs ocupat fent plans sobre una altra cosa. Si ens ho haguessin preguntat llavors, no crec que haguéssim dit que el nostre mite generacionals seria, entre altres, Johan Cruyff, més que posem per cas Otelo Saraiva de Carvalho. O que el nostre himne generacional seria molt més “Qualsevol nit pot sortir el sol” d’en Sisa que no pas “El pueblo unido jamás será vencido” de Quilapayún. Mentre fèiem grans plans èpics, la vida lliscava per un altre lloc. La nostra. I en aquest altre lloc, on hi havia coses com el futbol, hi va aparèixer Cruyff. I va canviar moltes coses.

Segueix llegint l’article.






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR