Blog

La Vanguardia: entrevista a Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro

“Prefereixo algú amb opinió contrària que sense”

Fa catorze mesos, el periodista i escriptor Vicenç Villatoro va anunciar per sorpresa que abandonava l’Institut Ramon Llull per escriure. En fa tres, presentava Un home que se’n va (Proa), on narra la història del seu avi, Vicente Villatoro, que emigra de Còrdova a Terrassa als 60 anys. Fa unmes, el seu nom apareixia, també per sorpresa, com a nou director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), substituint Marçal Sintes, que va renunciar llavors al càrrec.

Amb quines idees hi arriba?

Estic content de ser aquí. Aquesta és una casa important al mapa cultural, d’una importància que s’ha creat ella mateixa, amb gent molt bona. M’agrada estar en una màquina de pensar, perquè té moltes semblances amb un mitjà de comunicació, encara que té la fràgil virtut de no tenir col·lecció. El seu argument és el pas del temps, el present, però des d’aquí. El “des de” és important.

Va ser nomenat a dit, malgrat que està acceptat que el concurs és una de bona pràctica i que s’havia reivindicat fins i tot des del mateix centre. Li incomoda?

És decisió de qui nomena i no de qui és nomenat. Se m’ofereix un contracte per a un any, per succeir Marçal Sintes, en principi, fins al final del seu mandat. En tot cas, hi ha grans èxits sense concurs i grans fracassos amb ell.

El projecte seria diferent si l’encàrrec fos per a quatre anys?

No. En qualsevol institució pública has d’actuar com si fos per a tota la vida però sabent que demà pots estar fora.

Va deixar el Llull fa relativament poc…

Mentrestant ha sortit un llibre de 600 pàgines. Efectivament, volia escriure, que és la meva voluntat permanent, mai no diré “no escric més”. Però fa un any hi havia una urgència vital per acabar un projecte en el qual feia set anys que treballava.

Tindrà temps d’executar un projecte propi?

No. Allò d’un any ho diu el contracte, no la meva voluntat. La programació del 2015 està bàsicament dibuixada, encara que podrem mirar algunes coses, perquè el present no para. Però en les reunions que estem tenint parlem del 2016 i també d’algun canvi estructural. No sento que sigui el suplent que surt a jugar l’últim quart d’hora.

Si no pot concretar encara, quines són les seves línies mestres?

Tothom diu que el 2015 serà un any molt important. Tots aquests debats dels mitjans són reflex d’uns debats de fons. Per exemple, sobre els sistemes de representació o sobre la vigència de l’Estat-nació, la qual cosa val per a aquí i per a Sri Lanka. Per mi hi ha quatre eixos fonamentals: local-universal, ciutatterritori, humanisme-ciència, Mediterrània- Europa.

En aquest debat ciutat-territori, Sintes va voler potenciar la relació entre Barcelona i el sistema de ciutats. Vostè ho farà?

Hi ha d’haver coses del centre que no passin al centre. Però per mi els de Mataró han de creure seu el CCCB. Com el Liceu o el Barça.

Vicenç VillatoroIncidirà llavors més en el CCCB virtual?

Ho repeteixo per obvi, és com si un diari decideix que ha de potenciar la versió en línia. Això ho dicta la realitat.

Potser l’edició en línia és un desastre…

Les coses estan en marxa i han de quallar. Jo no he vingut aquí a donar un cop de timó.

Vigili les metàfores nàutiques…

Ja, hi ha un monopoli ha, ha. No, no, que jo em marejo, ha, ha. Ara de debò, en molts llocs has de barallarte amb el passat, però aquí és amb el present.

La quantitat de públic és un bon barem?

Diré una cosa òbvia: és una dada imprescindible, perquè fem les coses per a la gent, no només perquè ens interessin a nosaltres. Però no dic que el criteri sigui només d’audiència.

Quin segell creu que ha deixat allà on ha treballat?

Seria presumptuós si digués alguna cosa així… Diré que estic content del meu pas pels llocs, tinc la sensació que hi aporto serenitat.

Vostè sempre ha estat vinculat a un partit. L’incomoda que se sospiti que està al seu servei?

No.

La cultura aspira a una autonomia total respecte de la política.

Sí. Jo prefereixo algú que tingui opinions contràries a les meves que algú que no en tingui. Jo tinc les meves, i estan més a prop d’una constel·lació política que d’una altra. Jo les coses les he dit amb el meu nom a sota. Però elegir qui mai no ha dit res em fa més por.

Extret de: LaVanguardia

Notícies relacionades:






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR