Blog

Les tres monarquies – Article Vicenç Villatoro a El Temps – Març 2017

Una monarquia és una fàbrica de símbols, imatges i metàfores, per damunt de tot. Allò que ara en diuen, a tort i a dret, un relat. I quan hi ha una construcció simbòlica, sempre cal que hi hagi algú que la interpreti, no fos cas que als destinataris se’ls escapés. Com si fos un vell conte −una vegada hi havia un rei que tenia tres filles, les volia casar…−, un rei d’Espanya tenia tres fills. Un fill i dues filles. I a l’hora de casar-los, va resultar que cadascú ho va fer en un lloc i una estètica diferent. La primera, la infanta Elena, es va casar a la catedral de Sevilla, en una boda de pompa, mantellina i rancio abolengo, a l’antiga, amb un aristòcrata, Jaime de Marichalar y Díaz de Tejeda. La segona, la infanta Cristina, es va a casar el 1997 a la catedral de Barcelona, amb una estètica menys barroca i més moderneta, amb un jugador d’handbol del Barça, catalanoparlant i fill de nacionalistes bascos, Iñaki Urdangarin Liebaert. El tercer, el príncep Felip, es va casar el 2004 a Madrid, a l’Almudena, amb estètica, poderio i solemnitat de boda d’Estat, amb una periodista divorciada, Letizia Ortiz Rocasolano.

Segueix llegint l’article.






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR