Quan el sector públic entra en un món com el de la televisió, on existeixen també operadors privats i, per tant, hi ha competència per l’audiència i pel mercat publicitari, és perquè creu que hi ha un bé públic a preservar. Que si aquest sector no hi intervingués no estaria…
Un dels llibres més bells i més escèptics de la Bíblia, l’Eclesiastès, diu d’una manera preciosa que hi ha, i hi ha d’haver, un temps per a cada cosa: temps per celebrar i temps per lamentar, per a la feina i per a la festa, per plorar i per ballar……
Quan Alfonso Guerra va dir —o li van atribuir, no de manera gratuïta i casual— la seva cèlebre frase “Montesquieu ha mort”, no tant sols estava descrivint amb precisió la realitat política espanyola el seu moment (com a mínim) sinó que també estava expressant amb claredat i contundència la concepció…
Una monarquia o és hereditària o no és monarquia. Ser hereditària és la seva condició bàsica, essencial. La seva característica principal, si no la única. L’actual rei d’Espanya és rei perquè és fill del seu pare. El rei es considera cap de l’estat legítim no pas perquè mai l’hagi votat…
Des que va començar a Madrid el judici del procés, molts comentaristes han destacat fins a quin punt té semblances notables amb diversos gèneres literaris. Algú ha parlat de les semblances amb una sèrie televisiva d’intriga, perquè els qui han tingut la possibilitat de seguir-lo en directe —només els espectadors catalans— s’hi…
He estat rellegint aquests dies El Gattopardo, la formidable novel·la de Tomasi de Lampedusa, de Palerm estant, però amb el paisatge polític de l’enorme embolic creat a Catalunya i a Espanya en les últimes eleccions respectives. Per tant, la lectura, més enllà del plaer literari, ha estat inevitablement política. I…
Fa uns dies, en un discurs públic, vaig sentir una persona que proclamava la seva solidaritat amb les víctimes del terrorisme gihadista de París, però també a Bamako o a Beirut. Perfecte. Totalment d’acord. Però després li vaig preguntar: i amb les víctimes de l’actuació de l’autoanomenat Estat Islàmic a…
Fa molts anys, en ple franquisme, em va impressionar l’acudit que va publicar un humorista crític. No en recordo el nom, però recordo l’acudit, com si el veiés ara. Es veia una mena de crani que deia, en lletres grosses: En España existe la libertad de pensamiento. I després, en…
Una de les característiques de les nostres societats, complexes, és el seu caràcter fragmentari, esmicolat, divers. Ple de matisos i de racons. Per explicar-nos de veritat, per organitzar-nos políticament o culturalment, no funcionen les grans dicotomies simples: la dreta i l’esquerra, els d’aquí o els d’allà, els de dalt i…
La setmana passada va morir a Terrassa el senyor Salvador Alavedra i Invers. “Senyor” no és aquí un títol de cortesia. És una descripció. Potser el nom no dirà gran cosa als que no són terrassencs. Però Salvador Alavedra (1919-2015), industrial tèxtil, artista, mecenes, ha estat una persona clau en…