Fa unes setmanes, abans que la història s’accelerés de sobte, em va trucar un amic sevillà per comentar-me una cosa que havia llegit als diaris. Un informe encarregat per l’Ajuntament de Sabadell sobre els noms dels carrers de la ciutat feia notar que hi havia una visible acumulació dels grans…
Una de les informacions més explicites del documental Las cloacas de Interior, ocultat a mitja Espanya, és que uns policies van cuinar un informe fals sobre uns comptes a Suïssa del llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, per fer-lo esclatar enmig de les últimes eleccions municipals. En el documental semblen…
Aquest juliol, vaig anar com a turista al Vaticà un parell de vegades. Els dies de cada dia, per accedir a la basílica de Sant Pere, tots els visitants han de passar per uns arcs electrònics de detecció de metalls, amb l’obligació paral·lela de passar-hi a part bosses i motxilles,…
No és això, companys, no és això. Aquesta exclamació clàssica és la que hauria de venir al cap dels demòcrates espanyols quan han assistit en les últimes setmanes a revelacions molt crues sobre el funcionament de les clavegueres de l’Estat —sobretot en l’operació Catalunya contra l’independentisme, però també en general…
En un debat amb Germà Bel, l’ex-ministre espanyol d’Afers Exteriors José Manuel García-Margallo volia reduir a l’absurd el reconeixement de Catalunya com a nació, ni que fos cultural. Per aconseguir-ho, va comentar que això obriria la caixa dels trons, perquè ja no sabries on posar els límits, tothom en voldria…
En l’últim terç del segle XX, semblava que la democràcia estava cridada a ser la fórmula política generalitzada en tot el planeta. Les dictadures anaven caient, una per una, i eren substituïdes per sistemes democràtics, amb eleccions i constitucions. Primer van ser les dictadures militars del sud d’Europa —Grècia, Portugal,…
Una diputada de Catalunya Sí que es Pot va votar a favor dels pressupostos catalans, que apuntaven a la realització d’un referèndum unilateral, i va trencar així la disciplina de vot del seu partit, que l’obligava a abstenir-se. La diputada va confirmar que no s’havia equivocat en prémer un botó,…
Una monarquia és una fàbrica de símbols, imatges i metàfores, per damunt de tot. Allò que ara en diuen, a tort i a dret, un relat. I quan hi ha una construcció simbòlica, sempre cal que hi hagi algú que la interpreti, no fos cas que als destinataris se’ls escapés….
Nicolau Maquiavel va escriure, més aviat al final de la seva vida: estimo la meva pàtria més que no pas la meva ànima. Contra el judici esbiaixat de la història, Maquiavel no era ni un cínic ni, perdó per la paradoxa, un maquiavèl·lic. Era algú que admirava la vella república…
Potser la política ha fet servir el terme revolució d’una manera massa frívola, i ha anomenat revolucions canvis menors, que no han deixat gaire empremta. Un segle després de la Revolució russa, què en queda, de veritat? Potser quan algú faci la llista de les revolucions del segle XX, hi…