Blog

“Un Estat que fa por” – Article Vicenç Villatoro a El Temps – Agost 2019

Tots els poders en la història s’han sustentat en la seva capacitat de fer por i en la seva capacitat de convèncer. Segurament tots han barrejat d’una manera o altra aquestes dues fórmules, la coacció i la seducció, però no tots ho han fet en les mateixes proporcions. Maquiavel ja aconsellava al Príncep que, si volia mantenir el seu poder, era bo que intentés ser estimat pels seus súbdits. Però si no ho aconseguia, com a mínim havia de ser temut. Com més sofisticat és un sistema polític, com més civilitzat i més democràtic, aposta més per la convicció i la generació de consens que no pas per l’amenaça amb l’ús de la força, de la violència que reclama en règim de monopoli. I es pot dir també al revés, com menys interioritzats té els valors democràtics, com més tendència totalitària o autoritària, més necessita fer por i menys confia de convèncer. La fórmula és dramàtica, però no pas ineficaç. Unamuno va distingir, davant del franquisme, entre vèncer i convèncer. Va dir que el règim venceria, però no convenceria; és a dir, que guanyaria la batalla de la por però perdria la batalla del consens. Segurament tenia tota la raó. Però el règim que en va sortir i que va aplicar aquesta aposta va durar quaranta anys. Com a mínim. …

Segueix llegint l’article.






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR