Blog

Vicenç Villatoro “Les polítiques culturals són molt darwinianes”

interacció_vicenç_villatoro

Per veure el vídeo:
Vídeo

Què és la cultura?
Per a mi, cultura és tot el que no és natura i que ens és útil per obtenir relat sobre el món, i a efectes pràctics la reacció, producció i consum d’arts i pensament ampli.

La cultura és un bé públic? Quin paper ha de jugar el sector privat?
El conjunt de la ciutadania ha de tenir accés a uns béns culturals i possibilitats d’elaborar-los i gaudir-los. El paper del sector privat i del sector públic s’haurien de complementar però el que està clar és que l’objectiu principal ha de ser el ciutadà, que és la persona que ho rep. Ha d’haver-hi una concertació entre el sector privat i el públic.

Quins seran els pilars de les polítiques culturals públiques els pròxims anys?
Entenc per política pública aquella que defineix quin és el gruix de producció, creació i difusió cultural que s’ha de garantir al ciutadà. El que seria desitjable és que fos el sector privat i el civil qui impulses els projectes culturals.

Quins seran els nous sectors culturals al segle XXI?
Jo no parlaria tant de sectors culturals com d’agents culturals. Ciutadania, agents, poders públics, mitjans de comunicació i xarxes socials com a instruments són els agents que han de impulsar la participació en el món cultural. L’eficàcia de les polítiques públiques no és pot mesurar només en el consum. Per exemple, a l’hora d’organitzar un esdeveniment, a vegades és més important el que passa mentre s’organitza, amb qui s’organitza, i on es fan les reunions preparatòries, que l’esdeveniment en si i la seva assistència. El món associatiu, de gran rellevància al nostre país, és cabdal per a la creació, producció i difusió cultural.

És necessari estructurar el sistema cultural?
Decididament, si. És desitjable que el sistema cultural tingui una mica d’organització formal per vetllar pel que ha de ser prioritari a la societat.

Quin és el paper del món local?
En el món local és on germina la cultura i s’ha de contemplar una devolution respecte la societat civil. És a dir, tornar la iniciativa i la responsabilitat a la societat civil i des del poder públic ajudar-la a què es repensi.

Creu que les institucions i els projectes culturals han de rebre suport públic?
“No hi ha cap frase curta que sigui veritat” , o dit d’una altra manera, no hi ha veritats absolutes, tot funciona amb sistemes de contrapesos. No hi ha una fórmula, les subvencions o les aportacions haurien de ser adaptatives.

Quin és el paper de la ciutadania més enllà del consum cultural?
La cultura és la resposta sobre la identitat. Per una banda, s’hauria de tornar a les arrels i treballar transversalment. Esborrar els límits entre els sectors perquè la cultura es crea en el terreny de les interseccions, en els trànsits. I per un altra, s’hauria d’aconseguir fer pagar la creació i el consum cultural en el consum virtual.

Creu que existeix un concepte de cultura a Europa i uns valors culturals compartits?
Europa és un espai d’història desigual, venim d’un model de grans infraestructures públiques que s’han desenvolupat ens els últims 200 anys a Europa i aquí s’ha fet en 20. Tenim un decalatge important vers Europa.

Vicenç Villatoro és escriptor, gestor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació, va ser director del diari Avui en el període comprès entre 1993 i 1996. Ha ocupat diversos càrrecs, entre els quals director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, director de la Fundació Enciclopèdia Catalana i director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Des de 2011 dirigeix l’Institut Ramon Lull. Ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació, entre els quals Catalunya Ràdio, Avui i El Periódico de Catalunya. Com a narrador cal destacar títols com La derrota de l’àngel (2004), La dona a la finestra (2005), Tenim un nom (2010) i Moon River (2011). També ha publicat poesia i dietaris, com L’ofici de mirar. Ha rebut nombrosos premis i distincions, com ara el Ramon Llull de novel·la, el Carlemany, el Prudenci Bertrana, el Ciutat de Palma, el Sant Jordi, el Sant Joan o el Premi Ciutat de Barcelona, entre d’altres.

Des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ens hem proposat mantenir unes converses amb un ventall de personalitats lligades al món de la cultura que ens aportin les seves idees sobre el tema de treball a reflexionar: el valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la. Aquestes entrevistes ens ajudaran a anar nodrint el contingut d’aquesta edició, a reflexionar sobre nous paradigmes d’actuació, debatre models per a l’actuació cultural, presentar bones pràctiques i projectes innovadors.

Article extret de:
Diputació de Barcelona

Notícies relacionades:






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR