Blog

Villatoro: “La pitjor notícia que vaig rebre com a director de l’Institut va ser que Balears sortís del Llull”

Vicenç Villatoro

El director de la Fundació Ramon Llull i exdirector de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), és aquesta setmana a Mallorca per parlar la projecció internacional de la llengua, la literatura i la cultura catalanes, en el marc de les conferències organitzades l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i Cultura i País, Grup d’Anàlisi i Opinió.

La Xarxa de Municipis i Entitats pel Ramon Llull formada per 32 municipis en quin moment es troba després de la seva creació el març del 2013?
Aquest divendres hi haurà una reunió del Patronat a Barcelona, presidida pel Ministre del Govern andorrà, on es produirà d’una manera efectiva l’entrada al Patronat de la Xarxa. La Xarxa és una entitat en ella mateixa i la Fundació no interfereix en la seva feina. Per la Fundació és important la creació de la Xarxa per una qüestió, la Fundació és l’únic espai on hi ha representació institucional de tots els territoris de parla catalana. La creació de la Xarxa es produeix arran de la sortida de Balears de l’Institut Ramon Llull i per tant, també de la Fundació.

Balears va quedar fora del mapa de col·laboració després d’anunciar-ne la sortida JoséRamón Bauzá des de Londres el novembre del 2012?
Hi va quedar d’una manera no total. L’Institut Ramon Llull té dos àmbits d’actuació, el lingüístic i el territorial. Per tant, la cultura en català feta a Balears és subjecte de les ajudes, és a dir, a les editorials exteriors que volen traduir una determinada obra del català a qualsevol altra llengua. Aquest dilluns el Ramon Llull ha presentat el pavelló català a la Biennal d’Arquitectura de Venècia i clar, fa dos anys era el pavelló catalanobalear i hi havia arquitectes balears, enguany no.

Va haver-hi alguna relació entre el Govern balears i l’Institut Ramon Llull després de la sortida?
Ho van anunciar una setmana després de celebrar els 10 anys del Llull a Palma. Primer ens va arribar que no podien fer la seva aportació i jo vaig dir que no feia falta cap aportació i que ja es posaria quan poguessin, però ens van dir després que la qüestió era més de fons i que no es volien mantenir a l’Institut. Hi va haver-hi un final civilitzat i pactat, però no hi va haver-hi cap vincle institucional més. He de confessar que per mi és la pitjor notícia que vaig tenir com a director del Llull. Si bé un dels meus orgulls és haver estat director del Llull amb Govern de Progrés i amb Govern del PP. Em va saber greu que es trenqués.

Balears tornarà a estar al Llull?
Aquestes coses no són eternitzables, en aquests moments les incògnites són tantes que poques profecies es poden fer.

En quin moment es troba la projecció internacional de la llengua, la literatura i la cultura catalanes?
La cultura feta en català al segle XX i XXI és totalment exportable i és necessària exportar-la. El nostre talent cultural fa necessari anar més enllà del nostre mercat local i mantenir el grau d’ambició i musculatura que ha assolit. La cultura catalana no ha generat només quadres o simfonies, sinó la idea que la relació entre la comunitat i la cultura, ha ajudat a solucionar problemes durant el segle XX. És una idea com a centre de la cultura d’una comunitat. La cultura ha permès ajudar a generar una cohesió social.

A Balears portem tres anys en què aquesta teoria de la cultura pròpia com a generadora de cohesió social s’està intentant destruir.
El nostre model és d’èxit però té unes certes fragilitats. Una d’elles és que d’una manera creixent al segle XX depèn de la complicitat del poder polític. Aquest model l’hem generat en temps de dicatures i sense la complicitat del poder polític. Una cultura al segle XXI necessita la complicitat d’un estat. Al llarg del segle XX la cultura catalana ha confiat que Espanya seria una Espanya possible i un estat protector de la cultura, i ara el debat és aquest, si Espanya vol ser còmplice o no d’aquesta cultura.

A les Illes s’ha parlat molt de la fi de la cohesió social a través de menysprear la llengua pròpia.
El resultat del fracàs de la fàbrica de cohesió social és perdre-la i és un mal públic. Si això passa hi perd tota la societat. La cohesió social en ella mateixa és un bé i és necessària per la convivència i el progrés. Aquesta idea de la cultura catalana com a motor de cohesió social és valuosa.

Creu que el Govern balear ha volgut amb les seves decisions acabar amb la cohesió social?
Espero que no hi hagi cap govern que ho busqui, no ho puc atribuir a cap govern. És xutar contra la seva pròpia porteria. Em costa pensar que aquest sigui l’objectiu.

El procés sobiranista de Catalunya quin paper hi juga en aquest context?
Catalunya creia que Espanya seria l’Estat protector i vas provant fórmules i això no passa. L’opinió pública catalana es divideix en dos blocs fonamentals, els que creuen que Espanya sí ho serà i els que creuen que Espanya mai ho voldrà ser-ho.

Té clara la resposta si se celebra la consulta?
L’he tinguda sempre clara, és anterior a aquest procés. Espanya va decidir ser un estat de model francès amb una estructura piramidal i un estat a la francesa no vol ser l’Estat de Catalunya. Necessitem un estat propi i tranquil.

La marea verda ha demostrat que es pot plantar cara a un Govern que vol canviar les coses sense consens. Quina opinió li mereix el moviment docent balear?
Quan parlem d’ensenyament de llengües no hem de confondre l’objectiu amb el mètode. Cal discutir sobre el mètode i aquí se’ns col·loca un mal mètode en nom d’un bon objectiu. Els poders públics han de demanar al món de l’escola que aconsegueixi una cosa i no que ho faci d’una manera determinada. Em sembla criticable l’opció que fa el Govern balear en l’ensenyament. La marea verda i totes les accions, com la de Jaume Sastre que he aprofitat per anar a veure, em sembla que mereixen suport.

Extret de:

dbalears.cat






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR