Els qui vam tenir el privilegi de tractar en Josep Maria Espinàs també per feina (en el meu cas, com a director de l’Avui) en recordem, al costat del talent, l’exquisida professionalitat. Els articles arribaven sempre en punt, perfectament quadrats, amb una estratègia temàtica i estilística que aconseguia abraçar tots els públics. Però aquesta professionalitat, com a periodista i escriptor, era el fruit també d’una extraordinària vocació de servei. Quan Espinàs comença a escriure els anys cinquanta i començament dels seixanta, el gran problema de la cultura catalana no és que faltin grans escriptors, que hi són, sinó que falten lectors. Hi ha una expressió cultural de gran nivell, sobretot en l’àmbit de la poesia, però arriba a poca gent. El català pot quedar al marge de la cultura de masses, foragitat pel franquisme dels canals d’accés al gran públic. Hi era abans de la guerra, però la guerra i la postguerra ho ha destruït.

Segueix llegint aquí: El Punt Avui