Recomanació / 21 de març de 2012
Aquest llibre és un exercici de diàleg entre dos intel·lectuals catalans, «un agnòstic amic de les religions» (Vicenç Villatoro) i un «cristià escèptic» (Francesc Torralba). Al llarg de les quaranta cartes –vint per corresponsal– els autors aborden temes com la pregunta pel sentit, Déu creador o Déu creat, el sagrat i el profà, l’esfera religiosa i la pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, la plaça pública, l’existència dels cristians o l’espiritualitat sense fe. Es tracta d’un diàleg d’idees, però també d’experiències personals viscudes entre l’inici de l’estiueig del 2011 i les posteriors celebracions de Nadal. Les cartes confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó un filòsof i un escriptor, un teòleg i un periodista. Tots dos tenen la capacitat de convertir l’epistolari –el «gènere de l’anima», com en diuen ells– en un dietari desacomplexat i obert sobre els viaranys de la pròpia vida.
This Post Has 0 Comments