Biografia
Vicenç Villatoro i Lamolla
Terrassa, 1957. Escriptor i periodista.
Llicenciat en Ciències de la Informació.
Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, Avui i TV3.
A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles.
Va ser director de l’AVUI entre 1993 i 1996.
Ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes “Trossos” i “Crònica 3”, presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa “De llibres” al Canal 33.
Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Com a articulista, ha col·laborat en diversos mitjans, entre ells l’AVUI, l’Ara El Periódico, El País, Com Ràdio, Rac1, Revista de Catalunya, etcètera. Actualment fa comentaris d’actualitat cultural al Matí de Catalunya Ràdio. Publica articles també periòdicament a El Temps .
Ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de l’UAB.
Com a escriptor ha publicat una dotzena de novel·les, entre elles “Evangeli gris”. “Memòria del traïdor”, “La claror de juliol”, “Hotel Europa”, “Moon River” i “La ciutat del fum”. La darrera publicada és “Tren a Maratea”, una novel·la breu sobre la memòria i la vellesa.
Ha obtingut els principals premis de narrativa en llengua catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, Carlemany… Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià.
Ha publicat llibres memorialístics –“L’ofici de mirar”, “De part del pare”- , de poesia i de divulgació i d’assaig polític. Alguns dels darrers llibres en aquests gèneres han estat “Llibre d’actes”, dietari; “Sense invitació”, poesia, i “Amb Déu o sense” (amb Francesc Torralba), assaig. La última obra publicada en l’àmbit de l’assaig és “Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel” (Premi Carles Rahola d’assaig), que en el marc de la Florència dels Mèdici confronta dues maneres d’entendre la política encara presents en el món actual.
En els darrers anys ha publicat una extensa trilogia sobre la migració i la identitat, a partir d’històries familiars verídiques, narrades com a novel·les. “Un home que se’n va” és la història del seu avi Vicente Villatoro Porcel i de la seva emigració de Castro del Rio a Terrassa després del drama de la guerra. “El retorn del Bassat” explica la confluència a Barcelona al llarg del segle XX de les dues branques de la família de Lluís Bassat, jueus de la mediterrània, procedents de Bulgària, Turquia, Corfú i Trieste i que travessen el segle de l’Holocaust. “La casa dels Avis” (Premi Amat Piniella 2022) recorre la història familiar dels avis materns, Artur Lamolla i Llúcia Vives, recollint les experiències al front, la presó i l’exili i remuntant en la nissaga dels Lamolla, procedents del regne de Nàpols.
És autor de lletres de cançons –“Fugida”, amb Ramon Muntaner i cançons amb Registre 23- i coautor de diversos guions cinematogràfics: “La teranyina”, “Havanera”, etcètera.
Entre altres activitats ha estat també:
-Comissari de les exposicions “Escolta, Espanya”, “Catalunya, tierra de acogida” i “Veus”.
-Director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1997 i 2000.
-Diputat al Parlament de Catalunya per CiU entre 1999 i 2002.
-Director Cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2000 i el 2002.
-Director de l’Institut Ramon Llull entre el 2010 i el 2013 i Director de la Fundació Ramon Llull del 2010 al 2021.
-Membre del Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (BTV) des del 2008 al 2021.
-Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de novembre del 2014 fins al 2018.
-Director del Memorial Democràtic de la Generalitat entre el 2021 i el 2022.
Actualment és:
Membre del Consell Editorial d’Edicions 62.
Membre del Patronat del Museu Picasso de Barcelona.
