02/09/2012 – El club de la bona lletra Conversa voltant del llibre “Moon River”, de Vicenç Villatoro.
Ara que figura que gairebé tots ens hem convertit en independentistes, reapareixen de sobte algunes polèmiques que fa anys hauríem anomenat postnacionalistes. M’explico. En la tradició del catalanisme, sempre hem distingit entre l’estat, que és una realitat administrativa i política, de poder, i la nació, que és una comunitat de…
Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull, serà l’encarregat de pronunciar el discurs institucional de la Diada Nacional de Catalunya, el pròxim 11 de setembre a les 20:00h al saló de plens de l’Ajuntament de Reus. L’acte central del programa de commemoració de l’Onze de Setembre finalitzarà amb el cant…
Fa anys, en algunes manifestacions independentistes es cridava: “L’autonomia que ens cal és la de Portugal!” Suposo que l’elecció dels portuguesos com a encarnació de l’estat independent es feia fonamentalment per una qüestió de rima: en resulta un dístic que fa patxoca. Però Portugal té més factors, a més de…
Hi ha qui diu i escriu que el nacionalisme té una part important de culpa en la crisi econòmica actual o, si més no, en el plus de crisi que patim aquí. Que per culpa del nacionalisme s’han pres decisions i s’han assumit despeses que no corresponien a la racionalitat…
Entrevista a Vicenç Villatoro a Catalunya Ràdio.
«Totes les formes de violència, mort i destrucció resulten de la incomunicació» No sabia que mai diria una cosa així, però on més bé m’ho he passat aquest estiu és al 9è seminari de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell. Ha sigut un plaer molt grat descobrir que…
La memòria del 6 d’octubre del 1934 és molt present a la política catalana d’ara mateix. Aquell dia, el president Companys va plantejar el que ara anomenaríem el xoc de trens, la confrontació directa amb el govern espanyol. No va anar bé, per dir-ho suau. La proclamació va fracassar i…
Sense invitació, de Vicenç Villatoro Em deia l’altre dia una de Nosaltres, la Fita, que els llibres de vegades els llegia en un ordre “desordenat”. Deia exactament: “és el que jo anomeno “cistell de cireres”, d’una cirereta primera, vas llegint les que van penjant”. Li vaig dir que algun dia…