Comentari sobre “Amb Déu o sense” del blog Prímula JPS.
Tinc a la lleixa els llibres que esperen el seu torn el de Francesc Torralba i Vicenç Villatoro Amb Déu o sense Déu. Quaranta cartes creuades. Ahir el vaig obrir a l’atzar per la carta 15, de Torralba a Villatoro, en què Torralba pregunta al seu amic agnòstic quin és per als no creients el fonament de l’ètica. I avança que per als creients és Déu, i afegeix que té la impressió que la societat actual, amb la pèrdua de la religió ha desembocat en una permissivitat que afebleix l’ètica. Freud -apunta- sosté “que si bé la religió té una funció repressora, és, en tot cas, necessària per domesticar la fera que portem dins i per progressar en el procés de civilització”. Per això pregunta a Villatoro si “la crisi dels grans relats religiosos no porta associat una bestialització de l’ésser humà”. Com podeu suposar, no he pogut tancar el llibre, sense llegir la resposta.
Abans, però, m’aturo en la consideració que fa Torralba: “Entenc que la repressió sistemàtica és una font de neurosis i de tota mena de desequilibris, vingui de l’estat, de la religió o de l’educació”. Per tant, tot i dir que l’entén, no la defensa. “Crec, més aviat -confessa- en el poder alliberador de la fe cristiana, en la seva força per fer-nos transcendir la bèstia que portem a dins”. Més endavant, en la carta 17, escriurà: “Jesús és el meu arquetip de bondat humana. I voldria que els meus fills el coneguessin i el tinguessin en el seu horitzó mental”.
Vicenç Villatoro contesta que no creu que “el fonament laic de l’ètica és més feble, menys operatiu, menys fàcil d’assumir, que el fonament religiós o transcendent”. Pensa que en el fons la humanitat actua independentment de quin sigui el marc moral de la societat, tant si és rígid com si és permissiu. L’important -recalca- “la roca sobre la qual cal construir l’edifici [de l'ètica] és la dignitat de les persones. I tot allò que se’n despenja: la compassió, la conviv`ncia, la seguretat, la fiabilitat…”
Segons Torralba, rere la permissivitat la pràctica “també” ha esdevingut més permissiva. El marc moral s’ha estovat i la moral privada s’ha afeblit perquè “els exempla generen mecanismes d’imitació social”.
Comentari extret de:
Prímula jps