Quan el sector públic entra en un món com el de la televisió, on existeixen també operadors privats i, per tant, hi ha competència per l’audiència i pel mercat publicitari, és perquè creu que hi ha un bé públic a preservar. Que si aquest sector no hi intervingués no estaria garantit per la lògica estricta del mercat. Mentre un mitjà privat té per objectiu legítim guanyar dinars, i busca l’audiència per incrementar els ingressos publicitaris, el mitjà públic només té sentit si hi ha un objectiu de servei públic que cal assolir i garantir. A partir d’això, ha de trobar els millors instruments per arribar a aquests objectius.