L’última mirada de Vicenç Villatoro als seus avantpassats, Urgell.La febre d’aigua ens trasllada al temps de la construcció del canal d’Urgell, que ja era escenari de la magnífica Els llops, de Francesc Puigpelat.

Per Àlex Milian

El segon capítol de l’últim llibre de Vicenç Villatoro, Urgell. La febre d’aigua (Proa, 2024), ens situa a “El Clot del Dimoni (Agramunt, abans del 1847)”:

“L’aigua no sobrava enlloc. Ni a la ribera del Sió on havien anat a raure els Lamolla, expectants i esperançats. Ni a la Segarra d’on venia la Pelegrina. Ni a les Garrigues, a l’altra punta, on s’arrengleraven les oliveres sobre els turons secs. Només cap a ponent o cap al nord, més enllà del Montclar, el Segre travessava planes i congostos amb les aigües fresques i abundoses que venien del desglaç de les neus. Entremig, …

Segueix llegint: El Temps