Aquest agost ha fet cinc-cents anys de la conquesta i destrucció de la ciutat de Tenochtitlan per Hernán Cortés. Era, en aquells moments, la capital dels mexiques i una de les grans ciutats del món, amb una població potser com la de Constantinoble. La commemoració d’aquell fet ha portat un molt considerable safareig polític i mediàtic, a Mèxic i a Espanya. El president mexicà López Obrador ha demanant perdó —i ha exigit a Espanya que en demanés— pels efectes devastadors de la conquista i per la destrucció que va comportar. En resposta, una part de l’opinió publicada i del discurs polític des d’Espanya s’ha indignat amb López Obrador, ha tornat a dir que no s’ha de demanar perdó per res, que la conquesta va ser una gran gesta militar amb efectes benèfics civilitzatoris i evangelitzadors, i que d’aquell encontre de civilitzacions en va sortir una realitat robusta de present que seria la hispanitat, amb Espanya com a llum i guia. En qualsevol cas, se n’ha parlat molt i amb passió.

Llegeix l’article sencer a El Temps