Vicenç Villatoro a mi em va guanyar amb Titanic, per això agafo els seus llibres amb ganes, com aquest Urgell. La febre de l’aigua, on intueixo que anirà una mica per la part històrica que ja va començar a explorar a La casa dels avis però sense ser una cosa tan seva, tan personal.

Doncs no, el tema personal, el seu avi Vicenç Lamolla té un paper molt important o sigui que sí, Villatoro segueix aprofitant la seva família per explicar la història del país, una opció ben legítima i que em sembla bé. Ja en el llibre Tren a Maratea hi havia aquesta indagació en l’avi, en els seus orígens napolitans abans que el destí el portés a Catalunya, primer com a soldat de fortuna en les guerres carlistes i després ja establert, decidit a arrelar i oblidar-se guerres que ni eren ben bé seves, a les que havia arribat una mica per ganes de buscar aventura i eixamplar el món que se li oferia a casa seva.

Seguir llegint a Els llibres del senyor Dolent