Una de les característiques de les nostres societats, complexes, és el seu caràcter fragmentari, esmicolat, divers. Ple de matisos i de racons. Per explicar-nos de veritat, per organitzar-nos políticament o culturalment, no funcionen les grans dicotomies simples: la dreta i l’esquerra, els d’aquí o els d’allà, els de dalt i els de baix. Hi ha un ventall de situacions i de posicionaments intermedis que aquestes partides en blanc i negre, sense grisos, no expliquen ni organitzen. Agafem l’eix que agafem, els interessos, la identitat, la classe social, tenim tota una gamma de matisos. I si, a sobre, els barregem, ens adonem que les nostres societats són un mosaic complicadíssim, fet de peces relativament petites i de colors molt variats, però que tendeixen a ajuntar-se i combinar-se d’alguna manera. Les coses es poden explicar en blanc i negre només des de la distància, simplificant i excloent. Funciona per explicar altres èpoques o altres llocs, sense tanta riquesa de capes mitjanes. Però no ens expliquen ara i aquí.