Memòria sense judici, aquesta és la intenció que Vicenç Villatoro percep que vol transmetre la placa commemorativa de la plaça de la Signoria de Florència, un discret cercle de terra sobre el paviment, que marca el lloc on el 1498 va morir, executat a la foguera, el monjo dominic i predicador Girolamo Savonarola, juntament amb altres dos frares de la seva congregació i fidels a la seva fe i doctrina. I aquest és l’objectiu que es proposa també l’autor d’aquest assaig en escriure’l, memòria sense judici, per bé que no hi ha dubte que simpatitza amb Maquiavel i reïx a traspassar aquesta empatia al lector. L’autor mateix ho palesa en un dels diàlegs ficticis entre ell i Maquiavel cap al final del text, quan manifesta la seva inclinació pel seu interlocutor, però també hi reconeix, en algunes ocasions —moltes menys—, la identificació amb el frare.