Debat on han participat Jaume Aulet, Àngels Carles i Vicenç Villatoro dins el Verspoesia 2012.

El terrassenc va ser una persona polifacètica, acord amb el seu temps, amb incursions a la literatura, la història, la arqueologia el periodisme o l’assaig científic. Hi han participat Jaume Aulet, Àngels Carles i Vicenç Villatoro

Pere Antoni Ventalló va ser un poeta terrassenc poc conegut tot i ser el més important, dels pocs poetes terrassencs, que hi havia al segle XIX. El seu poema La ciutat del fum ha estat motiu d’anàlisi aquest divendres a la Biblioteca Central des de les vessants artística, històrica i literària.

Per a Jaume Aulet, crític literari: “És el típic poeta de la Renaixença que el que fa és una oda com feien les odes a la pàtria els Aribaus i els poemes de Verdaguer. Fa una oda a la ciutat de Terrassa amb un to molt retòric tal i com eren pròpies al segle XIX. Per això en el seu moment els intel·lectuals més moderns de Terrassa no li van donar massa importància, en canvi els vells intel·lectuals, sí que el valoren.”

Segons la historiadora Àngels Carles: “És una visió una mica idíl·lica. En tot cas, una ciutat del fum mai pot ser un lloc massa agradable per viure, per dir-ho d’alguna manera. Però es fa referència a la industriosa Terrassa, la filla d’Ègara, tot un llenguatge i una exaltació que segurament la realitat era una mica diferent.”

Per a l’escriptor Vicenç Villatoro: “Com l’Oda a Barcelona de Verdaguer entra en diàleg amb l’Oda a Barcelona de Maragall, és a dir, són poemes, el de Verdaguer i Ventalló, una mica amb l’esperit del XIX, pensant que la indústria ho arreglarà tot. I al XX les ciutats industrials es trenquen i xoquen. De la mateixa manera que Maragall respòn a Verdaguer, després de la Setmana Tràgica amb una oda nova a Barcelona que recull aquests efectes destrutius, la meva ciutat del fum és la Terrassa que es trenca amb la guerra civil.”

Pere Antoni Ventalló va ser una persona polifacètica, acord amb el seu temps, amb incursions a la literatura, la història, la arqueologia el periodisme o l’assaig científic. El 1904 va escriure La ciutat del fum, un cant a la seva ciutat en ple procés industrial. L’altre poema més conegut, Ruïnes, va ser escollit el 1968 en els Jocs Florals de Barcelona. També va escriure una obra de teatre que es va estrenar a Barcelona. Curiosament Ventalló mai va publicar un llibre de poemes malgrat haver-hi un manuscrit fet entre 1860 i 1890.

La taula rodona sobre Ventalló i la seva època, s’emmarca dins el Verspoesia, les activitats de les biblioteques que durant aquest mes dediquen a la poesia amb motiu del Dia Mundial, el dia 21.

Notícia a Terrassa digital