Convergència —o, si es vol, el pujolisme— ha estat la força hegemònica del catalanisme i del país en els últims quaranta anys. Amb majories absolutes al Parlament català i amb un pes molt important en el món municipal i en la política espanyola. Hi ha sectors que, des de posicions diverses, consideren que aquesta llarga hegemonia ha estat un tap artificiós que ha impedit que es produís allò que creuen que s’hauria d’haver produït d’una manera natural i desitjable. Tant pel sentit de la història (per als qui creuen que la història té un sentit) com per la composició ideològica del país, que es proclama majoritàriament catalanista i d’esquerres.

Segueix llegint aquí