Blog

La independència i la llei – Article de Vicenç Villatoro a El Temps – Novembre 2015

Fa molts anys, en ple franquisme, em va impressionar l’acudit que va publicar un humorista crític. No en recordo el nom, però recordo l’acudit, com si el veiés ara. Es veia una mena de crani que deia, en lletres grosses: En España existe la libertad de pensamiento. I després, en lletres petites: siempre y cuando se mantenga dentro de su espacio natural, que es el cerebro. Era una conya, esclar. El règim reconeixia que cadascú pensés el que volgués, només faltaria. Però si aquest pensament sortia del cervell i arribava a les mans o a la boca, esdevenia acció o expressió, garrotada.

Segueix llegint l’article.






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR