“Escric perquè de sobte m’he adonat que tot el que estimo morirà”. Així comença La bona mort (Gregal), el dietari que Vicenç Villatoro va escriure durant les últimes setmanes de vida de la seva mare, a qui havien diagnosticat un càncer que va decidir no tractar-se. Més que un lament o un llibre d’autoajuda, es tracta d’un breu repàs, tendre i bastant serè, d’aquests últims instants. Un testimoni d’allò que el fill sent i evoca -afirma que “la presència de la mort excita la memòria”- mentre la mare es va apagant.

Segueix llegint l’article.