Blog

L’escriptor Vicenç Villatoro protagonitza una amena i participativa sessió amb els membres del club de lectura de la Biblioteca

villatoro

L’escriptor i periodista Vicenç Villatoro va fer una sessió amena i participativa amb els més petits

El passat divendres a la tarda, l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro va ser el protagonista de l’acte de cloenda dels clubs de lectura infantil i juvenil de la Biblitoeca Municipal. L’activitat també s’emmarcava dins del programa d’actes del 15è aniversari de la Biblioteca.

En una sessió molt amena i participativa, Vicenç Villatoro es va acostar a petits i grans i va compartir amb ells una sessió d’intercanvi d’opinions, preguntes i qüestions de tot tipus. El periodista va ser qüestionat sobre com li arriba la inspiració i les idees per fer una novel·la, sobre com es documenta i sobre com treballa els seus personatges i les seves històries. Villatoro, molt proper i directe, va explicar que una de les coses més divertides d’escriure novel·la és buscar la documentació i la bibliografia, “quan escrius una cosa de mentida, no ha de grinyolar”. En aquest punt va posar l’exemple de la indumentària de la gent en una determinada època històrica o dels noms de moda. Sobre la seva metodologia a l’hora de posar-se a escriure, el periodista va explicar que és molt metòdic i sempre que comença una novel·la es compra dues llibretes i dues plomes, i si perd alguna d’aquestes, deixa la novel·la aparcada i no la continua. També va comentar que li agrada escriure a mà les seves històries, en contraposició al que fa quan escriure articles periodístics, quan ho fa amb l’ordinador i d’una manera més ràpida. “Per escriure literatura ho faig a mà, perquè la literatura és diferent a com escric pel diari. Maneres diferents d’escriure donen lloc a resultats diferents. El com té a veure amb el què”, va manifestar.

Quant a les seves fonts d’inspiració, Vicenç Villatoro va explicar que ell sempre escriu perquè “és la meva manera de relacionar-me amb allò que em passa. Un novel·lista va pel món creant novel·les: veu paisatges, personatges, històries i les va col·locant al calaix de les històries. Quan surten de l’armari? Doncs, quan passa una cosa a la teva vida, i a través d’una història falsa et serveix per parlar de tu. Jo crec que escriure no serveix per curar, sinó per rememorar”.

Revista Cambrils






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR