L’escriptor i periodista Vicenç Villatoro ens ha regalat, per als que tenen ganes de qüestionar-se actituds (de propis i estranys) a la recerca de claus que ens expliquin la convulsa actualitat, un llibre que paradoxalment (o no) no centra la seva acció a finals del segle XV: ‘Massa foc. Diàlegs extremadament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel’ (Pòrtic). I allà, a la Florència dels Medici, en un context ric i culte, però alhora corrupte, violent i que entra en crisi (¿els sona?), ens novel·la un intercanvi entre dues personalitats de pes, que contrasten dues visions del món que també col·lapsen en l’epicentre de la batalla pel poder en l’actualitat. Hi ha diàlegs que Villatoro sap construir hàbilment com si es donessin en un context de fa 500 anys, però que valen (i s’identifiquen clarament) com de rabiosa (mai millor dit) contemporaneïtat.