El penúltim llibre per ara de Vicenç Villatoro es titula Les flors de maig i l’ha editat a Terrassa la fundació Torre del Palau. Noranta pàgines. Breu però intens. Amb tot un món a dins. El món insòlit i rar de la pandèmia de quatre anys enrere. El subtítol n’aclareix el contingut: Dietari del jardí confinat.

El jardí és el de la casa de l’autor, a Matadepera. El dietari abasta un sol mes, maig del 2020, en plena clausura forçosa pel coronavirus, que canviava la nostra vida i ens feia adonar que “de sobte, el món era molt estrany”.

Reclòs al seu domicili particular, esdevingut alhora refugi i presidi, entre el jardí i la biblioteca, l’escriptor emprèn la crònica d’un “període excepcional” omplint a mà unes llibretes petites on consigna la seva “vivència personal i intransferible, però tan bona o dolenta com la de qualsevol altre”. I és així que al llarg de trenta-un dies anota observacions, sensacions i reflexions sobre una quotidianitat trasbalsada, si bé al capdavall monòtona (la monotonia confinada que li fa veure que no convé estirar gaire més el referit exercici literari, raó de la limitació mensual de l’artefacte resultant).

Segueix llegint a El Segre