La claror del juliol

Edicions 62
Barcelona 1997
443 pàgines

Contracoberta:

Durant deu anys de la seva joventut, tres personatges -dos nois i una noia- s’entusiasmen, dubten, s’estimen i s’enlluernen amb intensitat. Al seu darrera, dos paisatges dels anys trenta: un de tràgic -el temps de les grans ideologies, de la guerra, de la mort- i un de plàcid – els estius a Favinyana, la claror del juliol en una illa mediterrània i amable. Anys després, un d’aquells tres amics explica el record que té del món d’aleshores. El resultat és una novel·la ambiciosa, complexa, sobre la tensió entre les ideologies i els individus en una època aspra. Però La claror del juliol és també una novel·la sobre els sentiments, sobre la identitat i sobre la memòria. Vicenç Villatoro ha sabut compaginar tots aquests elements, servint-los en una prosa madura i suggestiva, precisa i atenta als menors detalls.