Edicions 62
El Balancí
Barcelona, 2005
193 pàgines
Llums. Tot a punt? Atenció, iniciem elrodatge. Acció! L’escenari: el barri del Born de Barcelona. Els personatges: actors professionals amb un bon atrezzo, acostumats a posar-se en la pell de qualsevol altre: un soldat, per exemple, del batalló de Santa Eulàlia. Una bona història, un bon guió i, molt important, un director amb experiència que sigui capaç d’explicar la crònica d’una ciutat amb les hores comptades, d’un món en els moments previs a la seva desaparició. La pel·lícula: Barcelona, 10 de setembre de 1714. Des de l’alta finestra de la galeria del casal del carrer Montcada, l’Eulàlia Sorribes observa la ciutat ensutjada pel fum dels focs de la nit anterior. El setge ja fa dies que dura, és difícil que resisteixi gaire, però arraulida dins les muralles, la ciutat, atrafegada, convulsa, en un clima d’exasperació i heroisme intenta mantenir el seu ritme quotidià. El dolor, la por, la desconfiança hi conviuen amb els desitjos i les esperances dels seus habitants. Ningú no sap del cert què passarà demà. La dona a la finestra recrea un capítol fonamental de la nostra història: el setge a Barcelona de 1714. Però aquest setge, aquesta recreació mítica d’un món a punt d’extingir-se, no és un mer reclam nostàlgic d’un passat sense enterrar. Sarajevo, Nova York i tantes altres ciutats han patit també l’impacte d’uns fets dramàtics que, possiblement, han suposat la fi d’un món. En una narració tranquil·la, però vibrant i compromesa amb el record, Vicenç Villatoro transmet la pell més profunda del què va significar aquell setge, perquè “l’Onze de Setembre va ser per a molts, la fi del món”.