Titànic

Editorial A tot vent
Barcelona 1990
139 pàgines

Contracoberta:

Alain Saurel, periodista, arriba a Barcelona amb l’encàrrec de fer un reportatge sobre l’onada de pluges extraordinàriament intenses que abat la ciutat. Plou. L’aigua s’estanca. Els soterranis es neguen. Sembla que pugi el nivell del mar. Alain filma, descriu l’espectacle com si els seus ulls fossin el visor de la càmera, aliè a l’epopeia de la ciutat. Però l’ha de seduir la força d’un enigma: qui és aquella noia que apareix sempre a les filmacions, que posa espontàniament davant de l’objectiu, que s’arrossega fins al fons del seu cos?
Amb aquesta novel·la, Vicenç Villatoro -que el 1981 va obtenir el premi Sant Jordi amb Evangeli gris (ATV 200)- ultrapassa el relat estrictament realista i s’aproxima al món sempre inquietant que és l’altra realitat.