Fa uns dies, en un discurs públic, vaig sentir una persona que proclamava la seva solidaritat amb les víctimes del terrorisme gihadista de París, però també a Bamako o a Beirut. Perfecte. Totalment d’acord. Però després li vaig preguntar: i amb les víctimes de l’actuació de l’autoanomenat Estat Islàmic a Síria o l’Iraq? Ui, això és més complicat, em va respondre. I per embolicar encara més la troca li vaig tornar a preguntar: i amb les víctimes de Jerusalem o de Tel Aviv? Ui, això és diferent, em va respondre, d’una manera força més tallant.