“La relació entre els ciutadans i l’Estat modern té un component (entre més) gairebé mercantil, una mena de contracte. Un contracte de prestació de serveis. El ciutadà es compromet a pagar amb els seus impostos uns serveis que li són necessaris, i l’Estat està obligat a dur-los a terme a satisfacció dels interessos dels ciutadans. En aquest contracte no hi ha especials components identitaris, ni tan sols ideològics. Des d’una ideologia més liberal pots defensar un contracte limitat, on paguis menys impostos i rebis menys serveis, i des d’una perspectiva més estatista, tot el contrari: pagues més impostos i et donen més serveis. Podem discutir com ens repartim d’una manera justa els costos i els beneficis del contracte. Però el fet contractual en ell mateix és present en tots els casos. No tothom el redactaria igual, però per a tothom gairebé hi ha contracte. Impostos per serveis, a mida dels interessos dels ciutadans.”