Blog

Ressenya a la web Sants-Montjuïc per la Independència

Un home que se'n va - Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro. Un home que se’n va. Barcelona: Editorial Proa, setembre de 2014, 667 pàg.

“L’ideal de la veritat, reflectida en un informe sense cap mena de pretensions,
esdevé el fonament irrevocable de tot esforç literari” W. G. Sebald

La meva veïna del replà era granadina. Una àvia d’ulls blau cel que m’acollia a casa seva sempre que la meva mare anava a la perruqueria. M’asseia al sofà de la saleta, farcit de tapets que ella feia tarda rere tarda. Mentre em prenia un Cola Cao o una xocolata desfeta, ella m’explicava, sense deixar el ganxet, coses de la seva ciutat, d’aquella Granada de carrers estrets, plens de geranis i amb gent asseguda al carrer que es donava conversa, de quan tot allò es va acabar i va començar una guerra, de morts, fam, misèria. Les seves paraules eren plenes d’enyorança, de tristesa. Jo no entenia com una persona que havia hagut de viure tantes penes i misèries podia tenir un cor tan gran i tan dolç, sense rancúnia.

Vicenç Villatoro, escriptor i periodista, fill d’immigrants, ens explica la història del seu avi, Vicente Villatoro Porcel, un home de 60 anys que després d’una vida plena de dificultats, una guerra, una postguerra, decideix abandonar el seu poble, Castro del Río, i anar-se’n a viure a Terrassa, amb el seu fill i la seva jove. Però per què? Per què decideix deixar el poble on va néixer, on la seva família sempre havia viscut? Per què després de tants anys? Per què després d’haver sobreviscut a una guerra? Per què després d’haver superat una condemna a mort? El perquè és el que es pregunta el seu nét. Ho va fer per poder oferir un futur millor als seus fills? És una història escrita amb sentiment on es recalca la valentia d’un home dolç i amb un gran cor que, malgrat tenir la vida encarrilada, decideix seguir lluitant pels seus, per la família.

Un home que se’n va avança sinuosament entre els records de l’autor, les converses cordials i la reflexió continguda, amb pàgines esquitxades de velles fotografies i amb textos intercalats d’uns documents que parlen del seu avi i vivifiquen la nostra memòria col·lectiva. Aquest llibre, aquestes memòries, són un homenatge a tota aquella gent que es va veure obligada a deixar la terra dels seus orígens i començar de nou, sense saber el futur que esdevindria, aquella gent que malgrat tant patiment ha sabut mantenir el seu gran cor, aquella gent que malgrat l’enyorança ha sabut estimar la terra i la gent que els va acollir. És un reconeixement a tant esforç i patiment. Les vicissituds de Vicente Villatoro, les seves raons íntimes, transcendeixen la història particular i converteixen Un home que se’n va en una obra literària ambiciosa i d’una modernitat radical, i en un llibre memorable per la seva forma de calcar-nos els orígens familiars de milers i milers de persones d’aquest país, la futura República Catalana.

 

Extret de www.smxi.cat

Notícies relacionades:






Aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació ACEPTAR