Seat és més que una marca de cotxes. Evoca tota una època, des de la nostàlgia del 600 fins a l’èpica de la lluita obrera. La joia del franquisme que acaba sent un focus d’antifranquisme

Seat és més que una marca de cotxes. La paraula Seat provoca en l’imaginari d’unes quantes generacions tot d’evocacions i de sentiments molt diferents, i fins i tot contradictoris, que van més enllà del món estricte de l’automòbil. Ara que els posicionaments de Volkswagen han generat dubtes sobre la continuïtat futura de la marca i sembla endevinar-se un estira-i-arronsa que l’afectaria, pot ser el moment de recordar tot allò que la Seat va representar, evocar o encarnar durant uns anys i que va ser d’una importància i una potència extraordinàries.

La Seat va ser la bandera del desarrollismo franquista, de l’intent de presentar un país industrialitzat i passablement modern després de l’autarquia i la gana de la postguerra. Però és també la gran bandera de la mobilització obrera, una paraula associada a les grans vagues, a l’èpica sindical i a la duresa de la repressió. I indirectament als moviments socials associatius que es vinculen al creixement demogràfic provocat per la immigració dels cinquanta i els seixanta, i que té les fàbriques de Seat el seu punt d’arribada.

Segueix llegint a El Món