En la mort de Josep Espar Ticó, una personalitat que va ser importantíssima en la resistència i en la reconstrucció cultural i a qui vaig tenir el privilegi de tractar en molts fronts i moltes ocasions, han aparegut en els mitjans interessants esbossos biogràfics. En tot ells d’una manera o…
Mogut per curiositats personal diverses i disperses, aquests dies he estat llegint un llibre que m’ha cridat l’atenció. Es tracta de “La rebel·lió de Tupac Amaru”, de Charles Walker, professor de la Universitat de Califòrnia. En aquest cas, formava part de la curiositat per les guerres colonials espanyoles a Amèrica,…
Aquest agost ha fet cinc-cents anys de la conquesta i destrucció de la ciutat de Tenochtitlan per Hernán Cortés. Era, en aquells moments, la capital dels mexiques i una de les grans ciutats del món, amb una població potser com la de Constantinoble. La commemoració d’aquell fet ha portat un…
Qui no té cap problema no necessita cap solució. Per això es tan difícil vendre solucions a qui no creu tenir cap problemes. Pedro Sánchez ha venut els indults als presos polítics catalans com la solució a un problema polític. I òbviament la dreta espanyola no li ha comprat, perquè…
La frase popular “és pitjor el remei que la malaltia” sol ser falsa en la immensa majoria dels casos. I, quan no és falsa, és que el suposat remei no és en realitat un bon remei. Pot ser que, de vegades, els remeis siguin desagradables. Però la malaltia és pitjor:…
Quan el sector públic entra en un món com el de la televisió, on existeixen també operadors privats i, per tant, hi ha competència per l’audiència i pel mercat publicitari, és perquè creu que hi ha un bé públic a preservar. Que si aquest sector no hi intervingués no estaria…
Un dels llibres més bells i més escèptics de la Bíblia, l’Eclesiastès, diu d’una manera preciosa que hi ha, i hi ha d’haver, un temps per a cada cosa: temps per celebrar i temps per lamentar, per a la feina i per a la festa, per plorar i per ballar……
Quan Alfonso Guerra va dir —o li van atribuir, no de manera gratuïta i casual— la seva cèlebre frase “Montesquieu ha mort”, no tant sols estava descrivint amb precisió la realitat política espanyola el seu moment (com a mínim) sinó que també estava expressant amb claredat i contundència la concepció…
Una monarquia o és hereditària o no és monarquia. Ser hereditària és la seva condició bàsica, essencial. La seva característica principal, si no la única. L’actual rei d’Espanya és rei perquè és fill del seu pare. El rei es considera cap de l’estat legítim no pas perquè mai l’hagi votat…
Des de fa un temps, l’independentisme català s’ha ficat com a objectiu eixamplar la seva base social. Ser més, en una paraula. Guanyar terrenys socials que no són seus, però que ho podrien ser. Ho trobo més que encertadíssim: imprescindible. Fer més grossa la taca d’oli. Però les taques d’oli…