En la molt fantasiosa mitologia d’una part del nacionalisme espanyol, allò que abans era Catalunya s’hauria de dividir ara en dues entitats: Tabàrnia i Tractòria. Tabàrnia seria, segons ells, la zona metropolitana on l’independentisme no és majoritari i que coincidiria si fa no fa amb el món urbà, modern i cosmopolita, on el català no seria la llengua més parlada. Tractòria, que ve de tractor, la terra dels tractors, seria el territori on sí que es parla català i on l’independentisme és clarament majoritari, un món rural, tancat, de gent que no ha sortit mai de casa i no té pràcticament estudis, no parla llengües i viu en el passat, trabucaire i carlí. En realitat, Tabàrnia és el somni d’una Catalunya tan descatalanitzada, tan uniformada, que podria integrar-se perfectament a la província de Palència.