Un viatge en tren pot ser un bon moment per fer una confessió a un desconegut. El vaivé dels vagons i les pauses a les estacions basteixen el ritme i els episodis del relat. Si estàs tancat amb algú en un compartiment és difícil escapar-se o desentendre’s d’una conversa un cop ha començat. S’obre un parèntesi que pot ser omplert amb confidències que quedaran contingudes en un espai tancat. Així se’n va servir Tolstoi a la nouvelle Sonata a Kreutzer, on el desficiós Pózdnyshev aprofita un viatge en tren per confessar que va matar la seva dona en un atac de gelosia. Villatoro també s’ha servit del format de la novel·la breu per construir Tren a Maratea, on narra el vincle que s’estableix entre una jove professora universitària de Nàpols i un home vell i moribund que torna al seu poble natal, Maratea, després d’un llarg exili voluntari a l’Argentina.

Segueix llegint l’article a: Núvol