Un dels llibres més bells i més escèptics de la Bíblia, l’Eclesiastès, diu d’una manera preciosa que hi ha, i hi ha d’haver, un temps per a cada cosa: temps per celebrar i temps per lamentar, per a la feina i per a la festa, per plorar i per ballar… La vida humana està feta d’aquestes alternances i els calendaris tradicionals ho recollien amb un subtil joc d’equilibris. En tots hi ha en colors diferents els dies laborables i els festius. En totes les religions hi ha festes d’exultació i dies marcats com a jornades d’introspecció o d’expiació. El temps no és continu i homogeni. Demana alternances i contrastos.

Segueix llegint l’article