De tant en tant, i invocant aquesta estranya paraula proposada per Ortega y Gasset per parlar del conflicte entre Catalunya i Espanya, hi ha qui torna a proposar la conllevancia com a mal menor o com a territori incòmode però estable i suportable de convivència. Iceta l’ha fet servir ambiguament i des del món socialista s’ha presentat la seva suposada disposició a la conllevancia com una alternativa civilitzada a la vocació més brutal de la dreta espanyola d’acabar amb el problema català a garrotades. I com que, certament, ho és, de més civilitzada, pot arribar a generar el miratge que és una opció equilibrada, pactada, ni teves ni meves, un camí del mig.

Seguir llegint a El Temps