Els successius confinaments li han complicat la vida, com a tothom, per això l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro va aprofitar la presentació del seu llibre ‘La casa dels avis’ al Cafè del Teatre de Lleida per seguir fent recerca sobre el canal d’Urgell. “No hauria de parlar d’aquest projecte perquè només porto una seixantena de pàgines escrites”, reconeix, però se’l nota entusiasmat. En certa manera, vol regalar una vida literària a un dels seus avantpassats Lamolla (Lammoglia), que van arribar del Regne de Nàpols al segle XIX i es van establir a Lleida i a Agramunt.

A Un home que se’n va Vicenç Villatoro va fer un retrat del seu avi patern que, a la vegada, explicava tota una època i posava nom i rostre als centenars de milers de persones que van venir a Catalunya des del sud de la península. La casa dels avis és l’altra cara de la moneda. La família arrelada, la d’aquí: els Lamolla. Però no són tant d’aquí com semblava. Van venir a començaments del segle XIX de Nàpols. Eren dos germans. El gran es va establir a Lleida i de seguida li van anar bé les coses. El segon, el besavi del seu avi, va començar a Agramunt l’aventura catalana. L’escriptor i periodista treballa ara en una novel·la de ficció sobre la construcció del canal d’Urgell amb els Lamolla d’Agramunt de protagonistes.

- Explica la història de la seua família materna, però a la vegada hi llegim la història de les nostres pròpies famílies, d’un país sencer.

Tant quan vaig escriure Un home que se’n va com en aquest llibre parteixo de la meua família perquè em serà abastable, perquè hi tinc una curiositat, però la meua vocació no és parlar estrictament de la meva família, sinó de temes més abstractes. Em semblen triables les històries de la meua família, tant d’una com de l’altra, per una raó: perquè són normals, no excepcionals. Tot i que des d’una perspectiva contemporània tota la seua generació viu coses excepcionals. I per tant, a partir de la meua família, puc explicar el segle XX.

Continua llegint l’entrevista a El Segre