L’autor torna a la ficció després d’una dècada llarga dedicat a la trilogia de memòries familiars

Vicenç Villatoro publica Tren a Maratea (Proa), el seu retorn a la narrativa després del parèntesi de la trilogia de memòries que va tancar l’any passat, La casa dels avis. Ho fa amb una novel·la molt breu que també connecta amb la geografia de la família materna, al sud d’Itàlia, però que no és biogràfica.

El periodista diu que en la trama hi dialoguen la preocupació pel pas del temps, la “incomoditat” entre la memòria oficial i la personal i el seu gust pel món literari italià. El protagonista torna de l’Argentina al poble d’on va marxar en acabar la Segona Guerra Mundial; al tren que el porta a Maratea, coincideix amb una professora universitària amb qui compartirà el tram final del retorn i els records essencials de la seva vida.

Vicenç Villatoro ambienta la seva nova novel·la als anys 70 al sud d’Itàlia, un territori que va recórrer per documentar La casa dels avis, i que sempre l’ha enamorat. L’autor torna al mateix escenari, però per crear una història de ficció que res té a veure amb la seva història personal ni familiar. Són la fascinació per aquest entorn i les referències literàries italianes: Pavese, Italo Svevo, Tomasi di Lampedusa… el que el van conduir fins aquí. El viatge en tren com a pretext narratiu, un altre exemple que Villatoro ha volgut crear un llibre “que parla amb la literatura, de literatura literària”.

Segueix llegint l’article aquí: El Nacional