Després d’uns anys allunyat de la ficció, Vicenç Villatoro torna a la ficció amb una novel·la breu, una nouvelle, Tren a Maratea (Proa), que transcorre en alguns dels espais que ja havia freqüentat a la seva trilogia familiar, al sud d’Itàlia. Villatoro explica que tot i que no deixa de ser una conseqüència d’aquests llibres, volia marxar-ne tant lluny com pogués. El hàmster i la roda, potser.

“Després de 13 anys de treballar en no-ficció, necessitava tornar a construir artefactes narratius de ficció”, diu. A més, passats aquesta trilogia –formada per L’home que se’n va, El retorn dels Bassat i La casa dels avis–, “volia realitzar la fascinació que he tingut sempre per la novel·la breu com a gènere, perquè obliga a una concepció del text esfèrica, mentre que als llibres llargs l’estructura és més en forma d’arbre”.

Segueix llegint l’article a La Vanguardia