L’escriptor publica aquest dijous “L’home que se’n va”, centrada en una peripècia vital del seu familiar marcada per la dictadura, una condemna a mort i la cerca de l’anonimat a terres egarenques

L’escriptor i periodista Vicenç Villatoro reviu en la seva última novel·la “Un home que se’n va” (Proa) la migració del seu avi andalús fins a Terrassa, que surt a la venda aquest dijous. “Sempre havia sentit interès per la figura del meu avi andalús. Vaig pensar que tenia un possible tractament literari”, ha explicat Villatoro en una entrevista d’Europa Press, on ha assegurat que tot el que apareix a la novel·la és cert.

En la novel·la -escrita entre 2007 i 2014 entre Catalunya i Andalusia-, Vicenç Villatoro Porcel decideix abandonar Castro del Rio, un poble de la localitat cordovesa, fins a la Terrassa industrial del Franquisme, en una peripècia vital marcada per la dictadura, una condemna a mort i la cerca de l’anonimat.

Com a punt de partida, Villatoro es va plantejar per què als 60 anys algú decideix emigrar –“és una decisió molt grossa”-, preguntant-se si a aquesta edat és possible recomençar i alçar-se contra la pròpia destinació.

L’autor s’ha documentat a partir de la seva pròpia memòria, l’accés a documentació oficial –com a Consells de Guerra- i a testimonis, teixint una espècie de “mosaic”, un procés que ha estat trist reviure, especialment perquè la guerra i la postguerra andaluses van ser molt dures, ha dit.

Més que una novel·la, Villatoro ha definit aquesta obra com una “narració de no ficció amb tècniques de novel·la per parlar de fets reals” -equivalent a un documental televisiu amb escenes reconstruïdes-, una aproximació que a més és un debat en la literatura contemporània, ha postil·lat.

Per entendre el que està passant

La publicació del llibre en aquests moments políticament convulsos a Catalunya, sense ser buscada, sí que “és útil per entendre el que està succeint”, segons Villatoro, perquè explica la creació de vincles i ruptures entre Catalunya i Andalusia.

Villatoro ha escrit aquest llibre -totalment a mà- en català, i se sent molt orgullós d’això perquè és la seva llengua, però ha assegurat que li agradaria que pogués traduir-se també al castellà, ja que és “una història molt andalusa”; i de fet, té nombrosos encàrrecs per portar exemplars a Castro del Río, de moment en català.

Artícle extret de: Naciódigital.cat / La Torre del Palau