Parlem amb l’escriptor Vicenç Villatoro (Terrassa 1957), que en les seves darreres obres, ara amb La casa dels avis (Proa), se submergeix en la seva història familiar per retratar la història col.lectiva. Una novel·la que connecta el passat amb el present i la fotografia amb la paraula.

‘La casa dels avis’ tanca un trilogia oberta amb ‘Un home que se’n va‘ i ‘El retorn dels Bassat’, però es pot llegir de manera complementària o independent. El lector hi tornarà a trobar una preocupació literària pels orígens i podrà diferenciar entre els avant passats que vostè classifica en tres categories: sedentaris, emigrants o els que tornen.

L’origen del llibre és la voluntat de preguntar-me per què la gent ens quedem o marxem dels llocs on hem nascut, una decisió transcendental en la vida que la pren tothom en un moment o l’altre, i a vegades no voluntàriament. Fins i tot quan és així penses en el retorn, per això hi ha els que marxen, els que es queden i els que tornen. D’aquesta reflexió, n’han sortit tres libres que es poden llegir efectivament de manera independent, és un joc a tres bandes. Ara aquest llibre és sobre els que es queden. I també tracta d’un altre tema rellevant, la importància del lloc físic en la nostra identitat.

Continua llegint l’entrevista a El Punt Avui

Fotografia d’Oriol Durant