El director de l’Institut Ramon Llull ha dit que té més sentit que l’Estat ajudi a que cadascú defensi la seva cultura més que un Cervantes “multiusos”
EFE Barcelona | Actualitzada el 25/04/2013 16:33
Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull
El director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha assegurat avui que la labor de l’Institut Cervantes “no serveix per a res” en la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes ni en la de la resta d’idiomes cooficials d’Espanya. Villatoro ha comparegut avui a la Comissió d’Assumptes Iberoamericans del Senat per informar sobre la feina que desenvolupa aquesta institució a l’Amèrica Llatina, a petició del grup basc. Ha explicat que l’Amèrica Llatina no és el principal mercat de la indústria i dels creadors catalans, sinó Europa i Amèrica del Nord, encara que es tracta d’un espai emergent al qual estan dedicant més atenció i en el que procuren estar en les fires més importants.
Villatoro ha afegit que el català ocupa el 25è lloc en el rànquing de llengües traduïdes i que entre 120 i 130 obres es tradueixen anualment a altres idiomes. El català, ha continuat, és present a 157 Universitats, de les quals deu estan a l’Amèrica Llatina i disset a Alemanya, “més que a l’Espanya castellana”, ha apuntat.
Ha definit el Cervantes com un “extraordinari institut de la llengua castellana”, una màquina dissenyada en funció de “les enormes possibilitats” de la llengua castellana, des de la seva política a les seves seus, “que no es correspon” amb les necessitats del català o de la resta de llengües espanyoles cooficials.
El director del Llull ha indicat que el Cervantes va impartir l’any passat 44 cursos en català i va tenir 202 matrícules, la qual cosa “no serveix per a res”, sinó que el que ells volen és augmentar la presència d’aquesta llengua a les universitats, així com el nombre de lectors. En el cas concret de l’Amèrica Llatina, ha recordat que el castellà “no necessita ser ensenyat” allà, mentre que el català sí, per la qual cosa ha advocat per la col·laboració entre els dos instituts, però amb independència i cadascun “ajustat a les necessitats de la seva pròpia llengua”. Villatoro s’ha mostrat partidari que existeixi un institut específic per a cada llengua i que l’Estat “estigués compromès amb tots”, en lloc que hi hagi un “Cervantes multiusos”.
El Llull compta amb 60 persones i té oficines, a més de Barcelona, a Nova York, Berlín, Londres i París, amb un pressupost de al voltant de 9 milions d’euros el 2013, ja que Balears ha retirat la seva aportació d’1,2 de l’últim any.
Article extret de:
Diari Ara